Proletàries, pageses i artesanes

​El proletariat:

El proletariat estava format per antics artesans i jornalers urbans, així com per pagesos i artesans de les rodalies, va anar concentrant-se als nuclis urbans. Es concentraven a les grans ciutats de les zones més industrialitzades del país (Catalunya, País Basc, Astúries i Madrid), encara que era escàs en el conjunt d'Espanya. Així, a Catalunya, la industrialització va generar l'aparició d'un nombrós proletariat a les ciutats a causa de les onades d'emigrants que hi arribaven procedents del medi rural. Les condicions de vida que tenien eren precàries, perquè vivien en barris que no tenien infraestructures, però també ho eren les condicions en les quals treballaven. Això va facilitar, de forma progressiva i al llarg de tot el segle, la seva presa de consciència i la seva organització.

Pagesia:

La pagesia constituïa la part majoritària de la població espanyola del segle XIX i les seves condicions de vida van ser força precàries. A molts llocs no tenien terres o aquestes eren insuficients per a mantenir una família, fet que va comportar l'aparició d'una gran massa de jornalers, un autèntic proletariat rural que treballava per uns salaris molt baixos. Això explicava que les revoltes pageses es succeïssin durant tot el segle i que, amb l'objectiu de mantenir l'ordre en les zones rurals, el 1844 es creés el cos de la Guàrdia Civil.

A Catalunya, les condicions de vida dels pagesos eren molt més bones que a la resta de l'Estat, ja que tenien contactes d'arrendament a llarg termini (masoveria, emfiteusi, rabassa amorta). La prosperitat agrícola del segle XIX i els canvis en les formes de propietat de la terra (desamortitzacions i lleis desvinculatòries) van fer perdre terreny social a l'aristocràcia en favor de la burgesia comercial i també, en alguns casos, d'una pagesia que va passar a ser propietària de la terra que tenia en arrendament. Tanmateix, com a conseqüència d'aquest procés també es va reforçar la massa de jornalers en el camp català.

La vida familiar obrera:

La industrialització va comportar un empitjorament de la seva vida, en un inici. El seu nom va sorgir ja que eren els primers obrers assalariats, i només eren propietàries de la seva prole, la seva descendència.

Els casaments eren a una edat molt jove, per la migració a la ciutat provinent del camp. A més a més, la taxa de natalitat va incrementar i utilitzaven els fills com a font d'ingressos, o sigui, per portar diners a casa. Tots els diners que arribaven a la casa anaven destinats al menjar i l'habitatge.

Per una altre part, la dona només es movia dins l'àmbit domèstic, però era imprescindible.

L'alimentació era poc variada, es basava en patates, pa de farina, llegums i molt poca carn. Dins les cases, hi havia molt poca higiene i això provocava malalties. Més endavant, va aparèixer el sabó, però només va arribar a la burgesia. Com que la poca higiene feia que tinguessin més malalties, va fer que hi hagués molta inestabilitat per part de les feines, ja que si no anaven a la feina perdien el treball.

Les tasques obreres a on se'ls i tenia permès treballar eren a les indústries febrils, el sector dels serveis i els antics oficis artesans. Per part de les dones, només els i deixaven treballar amb condicions d'immigrants, és a dir, males condicions. A més, com que es va introduir la màquina durant la producció molts dels artesans no sabien com fer el producte, només calia fer un pas i no era necessària ni la força ni l'habilitat.

#pagesos #artesanes #proletàries #fabriques