Les primeres organitzacions obreres: Ateneus, Cooperativisme, Mutualisme i Primer Sindicalisme
- pvtecnofernandezbe
- 24 oct 2015
- 3 Min. de lectura
Inicis del moviment obrer
La revolució industrial va provocar un empitjorament de les condicions de vida en els treballadors de classe obrera. Molts pagesos van haver de desplaçar-se a les fàbriques i aquest fet va comportar el neixement de l'obrer assalariat, el qual va ser anomenat el proletari per part dels estudiosos de les noves classes socials.
Aquests treballadors feien servir les escoles racionalistes, els locals sindicals i els ateneus, (són associacions culturals d'iniciativa privada on s'hi organitzen xerrades, conferències, cursos i altres tipus d'activitas per a les persones que hi assisteixen, amb l'objectiu de difondre l'informació que es desitgi), com a espais de tobada.
A causa d'aquest empitjorament de les condicions de vida degut a l'Industralització, es va originar el moviment obrer, els treballadors es van agrupar en organitzacions amb l'objectiu de defensar els seus interessos i de millorar les seves condicions laborals, salarials i socials.
El Ludisme
El Ludisme, era una expresió violenta de la classe obrera que es va iniciar al 1820 com a repulsa a la maquinaria industrial, a la que se li atribuia el fet de que treia llocs de treball.
Després d'ocasionar incidents bastant importants, com l'incendi de la fàbrica Bonaplanta de Barcelona al 1835, es van adonar de que el problema no residia a la màquinaria, sinó a les condicions de treball que el propietari imposava, fet que els va dirigir a organitzar-se per exigir millores laborals i a defenssar el dret d'associació.
A l'any 1839 es van permetre les assossiacions d'ajuda i socors de caràcter mutualista, les quals permetien un ajut al treballador en cas de malaltía o atur.
El moviment sindical i mutualisme
El moviment sindical va néixer a partir del 1840 quan alguns treballadors tèxils van ser obligats a produïr més sense beneficiar-se econòmicament, van decidir que per poguer pactar amb els patrons havien d'escollir representants, i d'aquest moviment de protesta va sorgir l'Associació Mutua de Teixidors de Barcelona, arrel d'aquesta associació mutualista van apareixer altres oficis diferents.
Així que entre el 1840 i el 1868 es desenvoluparen les primeres activitats sindicals.
Els patrons no ho veien amb bon criteri i el primer conflicte important va esclatar a Catalunya contra les selfactines al 1854, les selfactines són les primeres màquines de filar mecanitzades, ells creien que aquestes treien llocs de treball, per això van cremar fàbriques, màquines....
Totes les empreses tèxtils es van solidaritzar a la vaga i els patrons es van veure obligats a pujar els salaris. Al sortir victoriosos de les protestes, els patrons van presionar al govern a que es prohibisin les associacions obreres i s'executés a un lider obrer important com era Josep Barceló.
La 1ª vaga general a l'Estat Espanyol va declarar-se a Barcelona al 1855, on els obrers van exigir el dret a l'Associació i un horari fix , aquestes exigències no van ser acceptades i finalment l'exercit va posar fi al conflicte.
El Bienni Progressista (1854-1856) va ser un desengany, ja que el retorn dels moderats van prohibir tot tipus d'associacions amb un decret al 1857.
El primer sindicat i Cartisme
Al 1829, Doherty (dirigent obrer irlandès) va crear el primer sindicat de ctó d'implantació nacional. Uns anys després, al 1834, Robert Owen, es va encarregar d'unir diversos sindicats d'ofici en la Great Trade Union, va ser ilegalitzat pel gobern degut a que es considerava contrària a la llibertat de contractació, aquest fet va provocar que els liders del moviment obrer es plantegessin altres alternatives, en aquest cas polítiques, i així va apareixer el Cartisme. La manera que van obtar per demostrar la seva inconformitat va ser a través de manifestacions.
Els "Trade Unions" no van ser legals fins al 1871. A la resta d'Europa van anant guanyant força, a Alemanya va arribar al 1863 i a Espanya a partir de l'aprovació de "La llei d'associacions de 1887" es van legalitzar bastants sindicats de treballadors, com la UGT (Unión General de Trabajadores) d'ideologia socialista.
La primera celebració del Primer de Maig va ser l'any 1890 a Espanya, va significar un fet molt important pel moviment obrer espanyol, es reclamava la jornada laboral de 8 hores i la regulació del treball infantil, entre altres coses.
Segons la ideologia dels treballadors la forma de manifestar-se era diferent, els anarquistes volien vaga indefinida, els socialistes presionar als empresaris i els sindicalistes moderats només un acte commemoratiu.
El fet de no conseguir rebaixar l'horari laboral va fer que els anarquistes més radicals, a la dècada dels 90, utilitzecin la violència com arma de pressió.
El cooperativisme
El cooperativisme tenia com a objectiu canviar la manera de distribuïr i produïr lligat al capitalisme, amb la col·laboració de productors autonoms agrupats en empreses de propietat conjunta, regides democràticament. Aquestes s'organitzaven normalment com una factoria cooperatiba, per intentar substituïr les empreses individuals.
Comments